QUÈ ÉS LA INFORMÀTICA?
1. Buscar informacó sobre la definició d’informàtica (diverses fonts).
Viquipèdia: La Informàtica és la ciència o tècnica relativa a la tecnologia que estudia el tractament automàtic de la informació utilitzant dispositius electrònics isistemes computacionals. En el que avui dia coneixem com a informàtica hi influeixen moltes de les tècniques i de les màquines que l'home ha desenvolupat durant la història per donar suport i potènciar les seves capacitats de memòria, de pensament i de comunicació. D'entre aquestes màquines cal destacar l'ordinador. El mot Informàtica prové del de informatique, paraula francesa, creada per l'enginyer Philippe Dreyfus als anys cinquanta, i que deriva de la fusió deinformation i automatique.
Enciclopedia catalana: Conjunt de ciències, tècniques o activitats relacionades amb el tractament automatitzat de dades. Aquests sistemes consten d'uns components físics, anomenats maquinari o hardware, i d'uns components lògics o formals, anomenats programari o software.
2. Buscar imformació sobre:
· Arquitectura d’ordinadors (definicó, parts, inventor, biografia)
L' arquitectura de computadors és le disseny conceptual i l'estructura operacional fonamental d'un sistema de computador. És a dir, és un model i una descripció funcional dels requeriments i les implementacions de disseny per diverses parts d'una computadora, amb especial interès a la forma en la qual la unitat central de procés(CPU) treballa internament i accedeix a les direccions de memòria. També sol definir-se com la forma de seleccionar i interconnectar components del maquinari per crear computadores segons els requeriments de funcionalitat, rendiment i cost. 1. Monitor
2. Placa base
3. CPU
4. Memoria RAM
5. Tarjeta de expansión
6. Fuente de alimentación
7. Disco óptico (CD – DVD)
8. Disco Duro
9. Teclado
10. Mouse
Inventor de l’arquitectura de l’ordinador:
Ja des de ben petit va mostrar geni i bona memòria. Sense anar molt a classe, obtingué brillants qualificacions en matemàtiques a l'Universitat de Budapest. De 1921 al 1923 va estudiar química a Berlín i, després, és va graduar en Enginyeria química a Zurich. Es doctorà en Matemàtiques als vint-i-tres anys i amb vint-i-cinc ja era considerat un geni per a la comunitat de matemàtics. Al 1933 es va convertir en un dels grans sis primers professors de matemàtiques del institut per a l'Estudi Avançat de Princenton (USA) on va estar per a la resta de la seua vida.
· Llenguatges de programació (definicón, tipus…)
Un llenguatge de programació és un llenguatge informàtic usat per controlar el comportament d'una màquina, normalment un ordinador. Cada llenguatge té una sèrie de regles sintàctiques i semàntiques estrictes que cal seguir per escriure un programa informàtic, i que en descriuen l'estructura i el significat respectivament.
TIPUS:
Tipus estàtics versus dinàmics
En els sistemes de tipatge estàtics totes les expressions tenen els seus tipus determinats abans que el programa s'executi. Els llengües estàticament tipats poden ser o bé tipats de forma manifestada o bé tipats de forma inferida. En el primer cas, el programador ha d'escriure explícitament els tipus en certes posicions textuals En el segon cas, el compilador infereix els tipus de les expressions i les declaracions basant-se en el context. El tipatge dinàmic, també anomenat tipat latent, determina el tipus de les operacions en temps d'execució; en altres paraules, els tipus estan associats amb valors de temps d'execució més que no pas aexpressions textuals. Tipus febles i tipus forts
Els llenguatges feblement tipats permeten que un valor d'un tipus pugui ser tractat com d'un altre tipus; per exemple una cadena pot ser operada com un nombre. Això pot ser útil a vegades, però també pot introduir certs tipus de fallades que no poden ser detectades durant la compilació o de vegades ni tan sols durant l'execució.
Els llenguatges fortament tipats eviten que passi l'anteriorment explicat: qualsevol intent de dur a terme una operació sobre el tipus equivocat dispara un error. Als llenguatges amb tipus forts se'ls sol anomenar de tipus segurs . Llenguatges amb tipus febles com Perl i JavaScript permeten un gran nombre de conversions de tipus implícites. Per exemple en JavaScript l'expressió 2 * x converteix implícitament x a un nombre, i aquesta conversió és reeixida inclusivament quan x és null, undefined, un Array o una cadena de lletres. Aquestes conversions implícites són útils amb freqüència, però també poden ocultar errors de programació. Les característiques d'estàtics i forts són ara generalment considerades conceptes ortogonals, però el seu tractament en textos de l'àmbit de la programació és divers. Alguns utilitzen el terme de tipus forts per referir-se a tipus fortament estàtics o, per augmentar la confusió, simplement com a equivalència de tipus estàtics. De tal manera que C ha estat anomenat com a llenguatge de tipus forts com llenguatge de tipus estàtics febles.
· Xarxes
Una xarxa informàtica és un grup interconnectat de computadors. La finalitat principal per la creació de una xarxa és compartir els recursos i la informació en la distancia, assegurar la confiabilitat i la disponibilitat de la informació, augmentar la velocitat de transmissió de les dades i reduir el cost general d'aquestes accions.
· Sistemes opreatius
El sistema operatiu és el conjunt dels diferents programes que controlen el funcionament d'un ordinador. Les seves funcions, entre d'altres, consisteixen a gestionar les transferències d'informació internes, procurar la comunicació de l'ordinador amb els operadors, controlar l'execució dels programes amb la detecció dels errors, encadenar automàticament les feines, optimitzar els recursos (memòria, unitat aritmètica, etc), carregar i descarregar automàticament els programes en funció de l'espai de memòria i dels diferents perifèrics.
El sistema operatiu és el programari responsable de gestionar els recursos en un terminal (ja sigui un ordinador personal, un telèfon mòbil, etc). El sistema operatiu actua com a amfitrió dels diversos programes d'aplicació que normalment corren sobre una màquina. Una de les principals funcions és gestionar els detalls de l'operació del maquinari, de manera que els diversos programes no se n'hagin d'ocupar, alleugerint i fent més fàcil així el procés de programació d'aquestes aplicacions. La gran majoria d'ordinadors, des de telèfons mòbil, ordinadors personals, videoconsoles fins a supercomputadors, usen algun tipus de sistema operatiu.
· Intel·ligència artificial
La intel·ligència artificial és una part de la informàtica, dedicada al desenvolupament d'algorismes que permet a una màquina (habitualment un computador) prendre decisions intel·ligents o, si més no, comportar-se com si tingués una intel·ligència semblant a la humana. Determinar si un ordinador realment es comporta de manera intel·ligent és complex. Hi ha moltes definicions de què és exactament la intel·ligència artificial. La més estesa és la de John McCarthy (1995), que afirma que "és fer que una màquina es comporti d'una manera que seria considerada intel·ligent en un humà." Es considera l'avi de la intel·ligència artificial al britànic Alan Turing que, al llarg de la Segona Guerra Mundial i sota els auspicis del servei d'intel·ligència britànic, va començar a fonamentar les bases del que avui coneixem com a intel·ligència artificial. Existeixen diferents tipus de coneixement i mitjans de representació del coneixement. El qual pot ser carregat en l'agent pel seu dissenyador o pot ser après pel mateix agent utilitzant tècniques de aprenentatge. També es distingeixen diversos tipus de processos vàlids per obtenir resultats racionals, que determinen el tipus de agent intel·ligent
-lemic03b-1g.jpg)
